Església de Santa Maria de Sala

Ermita romànica situada al costat del mas de la Sala, ara conegut com can Cansalada.

Està documentada des de l'any 1185.

Ermita de nau única, rectangular, amb l’absis semicircular a llevant i un habitatge adossat a l’extrem de ponent.

Les obertures es limiten a un finestró en forma de creu al lateral nord, una finestra esqueixada allargada a l’absis, una finestra de doble esqueixada s'obre al mur de migdia i, al mateix mur, la portalada, amb arc de mig punt.

Té un relleu a l’arquivolta exterior a partir d’una ziga-zaga contraposada a l’angle. La segona arquivolta està decorada amb tres semicercles sobreposats i palmetes intercalades. La tercera arquivolta té una ziga-zaga. La quarta i última arquivolta és una motllura arrodonida, amb l’intradós decorat amb temàtica floral. Les impostes que sostenen les arquivoltes tenen l’intradós decorat amb ziga-zagues. N’han desaparegut les columnes i els capitells.  

A aquesta obra, que podem considerar l’original, s’hi va afegir un campanar d’espadanya sobre el mur de ponent, amb dos nivells i tres arcades. Als extrems hi ha dos remats esfèrics, freqüents en època barroca.

També contra el mur de ponent hi ha adossat l’habitatge de l’ermità. A la llinda de pedra de l’entrada principal  hi ha una inscripció “AVE SIN / PECADO CONCEBIDA”, completada per un monograma emmarcat de Maria i la data 1704. Hi ha una segona obertura, amb arc rebaixat, al costat sud.

El campanar, alçat a la façana de ponent, és una espadanya de dos pisos i tres ulls.
Adossada a la masia hi ha la casa de l'ermità, del segle XVIII.

En el testament fet l’any 1185 pel senyor de Jorba, Guerau, i la seva esposa, Saurina, diu que s’havia construït una capella davant d’una sala seva; una sala en l’època medieval era una casa d’una sola habitació, fins i tot una petita residència senyorial. Avui la casa propera encara conserva el renom de can Cansalada, que no és res més que “can Sala da Jorba”. Li deixaven un camp, diverses terres i rendes diverses. També, com feia poc que l’havien construïda, la proveïen de vestits, llibres i objectes litúrgics de culte (un calze, una creu d’argent, dos canelobres daurats, vestimenta del sacerdot i guarniments de l’altar). A més, van ordenar que un capellà cantés missa cada dia per les seves ànimes i que de dia i nit cremés una llàntia davant de l’altar de la capella.

L’ermita s’esmenta de nou el 1313, en un testament de Pere Sala. Al segle XIV, posseïa un custodi o ermità, que habitava en una casa annexa i que era elegit pel Batlle i els regidors de Jorba. Aquesta situació va perdurar fins l’any 1823.

Al llarg del temps, l’ermita va rebre diverses deixes per tal de mantenir-la en bon estat de conservació. Així trobem aportacions dels feligresos els anys 1415, 1609, 1612, 1704, 1715, 1744 i 1802.